Opinion -
Por una vez que paso por la pagina web del periodico AVUI – y esta claro que no volveré nunca -, me encuentro este articulo del señor Salvador Sostres que os dejo acontinuación.
Ya solo con el titulo, tenemos una idea de que va el tema: “Parlar espanyol és de pobres”. Y esto es solo el titulo…
No haré ningun comentario por respecto por mis amigos catalanes que todavía saben hacer la diferencia entre defensa de su cultura y totalitarismo nacionalista…
“A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d’horteres, d’analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota. Aquests que no parlen en català sovint tampoc no saben anglès, ni francès, ni qui és monsieur Paccaud.
Però no només a Catalunya l’espanyol és un símptoma de classe baixa. L’amic Riera em facilita aquestes dades de l’ONU del 2002. Renda per càpita de Noruega, 36.600 dòlars; Dinamarca, 30.940; Islàndia, 29.750. Tots tres països riquíssims, amb economies internacionalitzades i llengües més petites que la nostra però que les parlen sense complex. Contra aquesta absurda creença que el català ens tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de si serveix o no serveix una llengua minoritària.
En canvi en el meravellós món hispànic la pobresa és l’única dada. La mitjana dels 13 principals països americans que tenen l’espanyol com a llengua, comptat des de l’Argentina, Xile i Mèxic fins a Nicaragua, Hondures i l’Equador, és de 6.209 atrotinats dòlars de renda per càpita. Catalunya parlant català i malgrat l’espoli fiscal infligit per una Espanya que no té ni la decència de publicar les xifres del robatori, té una renda de 26.420 dòlars. Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana de la misèria. Només cal veure com les zones més riques de l’Estat tenen una altra llengua pròpia: i és evident que l’Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no parlem en tercermundista.
És veritat que en espanyol s’han escrit pàgines d’una bellesa emocionant, però el destí dels països que el parlen ha estat històricament d’una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol sí que tanca portes, i destins: mira. L’independentisme a Catalunya està absolutament justificat encara que només sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa de ser espanyol.”
Es curioso como lo de “parlar en tercermundista” me suena demasiado a “hablar en cristiano”!
Lamentable…
sep 20, 02:49 - Nicolas -

Lamentable… si, claro: lamentable las constantes meteduras de pata que tiene según que gente solo viendo la “punta del iceberg” (ejemplo utilizado como metodo de pedagogía literario en los pequeños) y no profundizando.
De hecho, esto dice mucho de las personas fáciles, simples, contentas con lo mínimo y con lo que se adapta a su ideología rapidamente, sin dejar ese márgen en su pensamiento que hace ver que la verdad, nunca es absoluta para nadie.
En fin, es triste tener que hacer ver esto constantemente a la gente, pero es mi pequeña lucha.
Hay quien la tiene en intentar convencer a la gente de cosas que no tienen pies; solo cabeza.
Por cierto, mi lengua materna es la castellana, por si alguien tiene algún tipo de prejuicio.
Lamentable… si, lamentable
— R. sep 22, 19:48 #
*
¿Que tal?
Pues a lo mejor si…
A lo mejor, no sé captar los rasgos irónicos del texto…
A lo mejor no tengo tantas capacidades intelectuales. Y lo lamento profundamente, aunque te recuerdo que es muuuyyy malo burlarse de las deficiencias intelectuales o fisicas de los demas!
Pero todavía puedo hacer la diferencia entre la ironía y el mal gusto, la vulgaridad o el racismo.
Y además en general, la ironía es G-R-A-C-I-O-S-A. No da ganas de devolver.
En el caso de este texto, esta claro que hay una extraña mescla de generos: la supuesta ironía con datos economicos absurdos (la renta per capita no significa nada, pero otro día si quieres hablaremos macroeconomía), con situaciones de pobresa en paises latino americanos que – precisamente – no tienen nada que ver con el Español (hablaremos historia y geopolitica una proxima vez si te apetece saber lo que le paso a centro-america) y razonamientos extraños: despues de comparar el español con la renta per capita de Islandia y burlarse de los paises pobres, acaba diciendo “L’independentisme a Catalunya està absolutament justificat”. Vale. No lo niego. Pero ¿Acaso le parece que su diarrhea verbal es la demostración definitiva?
Pero sigo dudando de mis capacidades a entender la ironía..
Entonces para enriquecer mi – pobre – cultura, he ido a buscar en Internet perlas literarias del ironiquisimo “amigo Sostres”.
He descubierto cosas interesantes por las cuales, sin duda, no soy capacitado para disfrutar de su brillantez. Pero por lo visto tu si.
Alli van algunos ejemplos que podras apreciar como se merecen:
‘Perquè es paga d’entrada, es paga a terminis, en còmodes terminis, quan sigui, però per fer sexe, com a mínim per fer sexe amb una dona, s’acaba pagant sempre’.
(...)
‘Una noia que no és una prostituta sempre que folla amb tu sembla que t’estigui fent el favor de la seva vida,
(...)
I aleshores, després d’haver pagat pel cap baix 400 euros, entre el sopar, el taxi i les copes, (...) tot és arribar a casa, que la senyora tingui el cul de panera de Nadal, que follant et faci pensar en la germana de Romanones, o en el mateix Romanones, que no dugui la roba interior conjuntada, que porti el desodorant equivocat o que no s’ho empassi’.
(fuente: http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/115007/index.php)
‘És com passa amb Israel: l’únic propòsit de Palestina és que Israel deixi d’existir. Per això no volen negociar, sinó acabar. I no amb el problema, sinó amb els israelians. Els espanyols no ens volen matar. Però negociar? Els detalls, sí.’
(fuente: www.unitat.org/nacio/racisme.html)
‘Bilingüisme a Catalunya vol dir renunciar a la teva llengua i, com diu la cançó, “al nom dels carrers del teu país”. Bilingüisme vol dir que et suïcidis, català de merda, i que entenguis que ja no vivim en un món de fronteres, i això t’ho diu Espanya, que alhora que t’envaeix vol mantenir ben clars els seus dominis. Els anomenats cosmopolites haurien de propugnar el bilingüsime regalant genolleres, perquè així quan ens agenolléssim per mamar-los la polla – que és llur únic propòsit – estaríem més tovets: ja que xuclem, que sigui amb comoditats, no?’
(fuente: www.unitat.org/nacio/bilinguisme.html)
Uuuyyy! vaya ironía ¿no?
Para acabar, un enlace interesante que explica un poco quien es este “amigo”:
www.suntorytime.com/2004/12/31/el-capita-foie/
Un saludo R.
Nicolas.
P.D.: nota que no he hablado de esto para defender el castellano o español. Cambialo por el mandarín o el Wolof (si, si… existe) y es lo mismo.
Lo que me choca es – justamente – lo que dice este texto entre lineas…
— Nicolas sep 22, 22:46 #
*
No cal discutir-se per un article d’en Sostres. És com discutir sobre Jiménez Losantos o Pedro J… No val la pena. Realment, i com a mínim, tenen molt poca gràcia… per no dir mal gust… per no cagar-se en cap familiar seu.
Només li diria a en Nicolás que l’Avui és un diari acceptable (o igual de dolent que els altres) i que no el jutgi per un sol articulista, que molts lectors de l’Avui voldríem que desaparegués de les seves pàgines.
El què sí que val la pena és que tots els que vivim a Catalunya cuidem el català: Si no utilitzem el català nosaltres, qui ho farà? En canvi, el castellà és parlat per 800 milions de persones… Jo ho veig així: tenim el deure de protegir un patrimoni de tota la humanitat, la llengua catalana (totes les llengues ho són, no?).
En fí, Nicolás, t’animo a que t’apuntis a parlar i escriure en català, com un enriquiment personal, i com a català que ets (si vols). Tranquil, que el castellà o espanyol no necessita ningú que el defensi.
Aquest és un tema que toca moltes sensibilitats, i potser millor que en aquest fòrum parléssim del què toca i ens agrada a tots, i que a més és idioma universal: la música.
Salut!
— Martí Serra oct 4, 18:01 #
*
Tienes toda la razon… No tenía que haber hablado de esto,porque luego, a raiz del comentario de R., he buscado quien era este hombre y me he dado cuenta que realmente no valía la pena interesarse a lo que dice… Me arrepiento un poco, pero ya esta hecho…
De toda manera, la idea no era defender el castellano.
Esta claro que hay que defender el catalan, como cualquier otro idioma “minoritario” (no creo que este en peligro) pero sin utilizar los mismos metodos o ideas que se utilizaron en contra de esta lengua durante 40 años…
Solo quiero puntualizar dos cosas:
– No soy catalan pero francés y hablo castellano desde hace 6 años. El catalan lo entiendo casi todo pero de momento no lo hablo lo suficientemente bien como para estropearlo.
– Este apartado no es el foro pero un blog, disociado de la pagina de Urbaanjazz y como tal se puede hablar de cosas mas personales y incluso que no tienen nada que ver con el jazz o la música.
Pero en fin, no volverá a hablar de este tema…
Un saludo Martí y encantado haberte leido por aqui!
— Nicolas oct 4, 23:54 #
*