(foto: Xavi Gómez)

Pocs dies abans d'encetar la gira Ressons, de la posada de llarg del seu flamant Nou Nonet al 25è Festival de Jazz de Terrassa i de la sortida al mercat del disc "Joan Monné Nou Nonet" (Contrabaix, 2006), parlem amb el pianista Joan Monné (Molins de Rei, 1968) per que ens expliqui com està visquent aquesta nova experiència que ens té encuriosits a molts.
Més informació a:
nounonet.blogspot.com
contrabaix.com

La teva proposta desprén aire fresc per els quatre costats i també cert risc: formació poc habitual, vuit músics molt joves liderats per un músic consolidat, sense molt rodatge previ però directament ni més ni menys que al Circuit Ressons... No són molts reptes, i per tant moltes incognites, a assumir i gestionar simultaniament?
Doncs sí, la veritat és que sí. D’entrada, la formació. Jo havia treballat normalment en trios i quartets o quintets per un costat, i també havia fet coses per big band. El trio o el quartet és una història, que és molt manejable per què és molt petita – que no vol dir que sigui fàcil – i la big band és una altra història que, per la seva magnitud, planteja una sèrie de dificultats, però que al mateix temps és molt espectacular. Amb un grup de mig format com és el nonet no tens l’espectacularitat de la big band, ni l’agilitat d’un grup petit. Això implica gestionar molt bé les diferents veus que tens, i per mi això és nou: és el primer cop que ho faig, i això per si sol ja és un repte.
I, per altra banda, treballar amb músics joves és un altre repte per a mi. Això va ser una cosa que s’em va acudir al poc temps de pensar en formar un grup d’aquestes característiques. El fet de treballar a escoles com l'ESMUC o el Taller de Músics fa que vagi veient com creixen aquests joves músics, que tenen un talent impressionant, i em va semblar una bona idea fer el nonet amb ells. Això per mi també és un repte, per què el fet de treballar amb músics nous, músics que tenen molt de talent i d'il.lusió i una enorme projecció, a mi em demana també posar-me les piles. Vaig pensar que seria una bona idea, que en podíem sortir tots beneficiats i la veritat és que no me'n penedeixo.

El Nou Nonet no sembla una proposta convencional: té aires de pedrera, de laboratori i lloc de trobada on es puguin anar foguejant les noves generacions. Es un projecte de curta durada, o bé existeix la voluntat de que tingui una llarga vida, amb l’entrada paulatina de nous músics?
He pensat una mica en això, però de moment no he arribat a cap conclusió. És molt dificil consolidar un projecte amb tanta gent. Fer que això sigui una formació estable és complicat per què és molt dificil trobar feina, bolos, concerts, per un grup de nou persones. En un primer moment la idea va ser simplement crear la música. Després buscar els músics per tocar-la, intentar gravar un disc – això ho hem aconseguit – i a més a més hem tingut la sort de que ens triessin per a la gira de Ressons, la qual cosa implica una certa continuitat, uns mesos de concerts. Després de tot això hi ha una incògnita, no saps realment què pot passar. He pensat tant en la possibilitat d’escriure més música per a nonet, com fer-ho per a un format una mica més petit, com ara un sextet o un septet, i també he pensat en la possibilitat de que no siguin sempre els mateixos músics, que vagin rotant i entrant nova gent. La veritat és que no he arribat de moment a cap conclusió, em deixo portar, a veure com funciona pas a pas.

Per lo que expliques, sembla com si el procés fins arribar aqui hagi estat una mica a la inversa: un procés poc frequent en que la gravació del disc no vé com a consequència d’un rodatge als escenaris, sino al contrari, la sortida del disc al mercat ve pràcticament a l’inici del recorregut.
Això ha vingut donat per les circumstàncies. Primer vaig escriure la música, vaig pensar en el projecte, després ens vam posar a assajar-ho, i varem tenir de seguida l’oportunitat de gravar el disc. Vam trobar una gent, Contrabaix, que es va oferir a produir el disc, i l’oportunitat de fer la gira va fenir al final. És clar que seria més lògic fer els bolos i després, amb la banda rodada, gravar el disc. Però amb un grup d’aquestes caracteristiques et pots trobar que facis els bolos, gravis el disc, i després d’això tot s’acabi. Al tenir la possibilitat de gravar el disc abans, durant la gira ja l’estàs presentant. Per tant, a més de poder vendre discos, et dones a coneixer més i millor, poden haver promotors interessats, i això et pot donar peu a tenir després més continuitat, un segón disc, més concerts, etc.

Dius al blog que amb alguns músics ja els tenies avisats un temps abans d’encetar els assajos, però d’altres no. A l’hora de compondre, ja tens en ment alguns interprets amb qui voldries comptar, o aquesta elecció vé després?
Hi ha hagut una mica de tot..., bàsicament he pensat en l’instrumentació i en els timbres que volia. En algún cas he pensat “m’agradaria que hi hagués aquest personatge”, i ho he vist clarissim de seguida, i en d’altres casos no tant...

Ets tú qui lideres la formació i portes el control però, aquest rol l’has mantingut o de vegades has vist com ells tiraven de tú?
Crec que la iniciativa i el pes d'una història així ha de sortir d'una persona, seria difícil fer-ho d'una altra manera amb un grup tan gran on la capacitat de que cadascú digui “escolta, per què no fem això aquí” és menor que en un quartet. Quan vas a l’assaig amb un grup de nou persones, ho has de portar tot molt lligat, molt estructurat i molt pensat. Això reconec que dóna poc marge en aquest sentit, tot i que sempre hi han aportacions que fan canviar alguna de les idees que tens originalment, i com que vàrem començar a assajar molt abans de gravar, alguna d'aquestes idees han fet modificar petites coses dels temes.